Amb
la carícia de l'onada
un
xic valenta, l'ostra es va obrint
de
dins sa closca, freda i dura,
un
reflex de nacre va emergint.
Fa
massa temps que vius fermada
tement
l'oceà que t'ha fiblat
però
el que brilla en tes entranyes és
blanca
essència, embolc d'un cor nafrat.
Enyorada d'un bes d'escuma
i
un polsim de sal per a l'oblid,
amb
la carícia de l'onada
ser
bella perla és el teu destí.
