Meravellada per l'exposició de la Marina Berdalet "El foc: destrucció, solitud, renaixença", m'he llençat a escriure deu tankas, inspirades en deu dels seus quadres, dibuixats amb fum i carbó.
Gènesis
El principi fou.
I fou el foc i la brasa.
I, davant l'abisme,
el seu fum esdevingué
ànima. Braç creador.
Solitud
Terrible amenaça,
consciència de solitud.
M’hi enfronto serena.
I espero la torrentada.
Per sortir-ne molt més forta.
Esquerdes
Esquerdes silents,
rebenten amb saba negre
la blancor del llenç.
Són mirall d'unes arrugues?
Cicatrius sobre la pell.
Incendi
Després de l'incendi,
el bosc resisteix dempeus.
Llàgrimes de sutge.
I em refugio en la memòria
on tot verdeja per sempre.
Arrel
Arrel ginebrosa,
profunditat i dolor.
Jo vull fer com tu,
enfonsant-me dins la terra
per poder acariciar el cel.
Porta
Porta ben oberta
que m'endinsa al cor del bosc.
Olor de resina.
Si les fites són els arbres,
el camí, el meu avançar.
Boira
Bell camí de boira,
amb les branques m'embolcalles.
El buit m'aclapara,
i cerco en el teu silenci
engrunes blanques de pau.
Nuesa
Estira les branques,
com fent mandres, la nuesa.
Donzella del bosc.
Senyoreja amb cos de fusta
bella presència hivernal.
Tempesta
La pluja desploma
ràbia i ira contra el món.
Vertical i nua.
O és el món que plou enlaire?
Caprici del Creador.
Identitat
No els cal ser res més
que una presència silent.
Identitat pròpia.
Identitat compartida
en un bosc d'identitats.
