dimarts, 30 de juny del 2020

SORTIR DE L'OASI I ENDINSAR-ME AL DESERT.


"Vaig decidir fer una passejada pel bosc abans no es fes fosc del tot. Caminava d'esma pels viaranys del bosc de palmeres. En un moment vaig desitjar sortir dels camins traçats i, tot i que m'havien dit que no era gens recomanable, em vaig endinsar en la frondositat del bosc. Vaig avançar mig a les palpentes fins que, en apartar unes fulles enormes que em tapaven la visió, em vaig trobar a l'extrem de l'Oasi, a la franja on la vegetació s'acabava de cop i la sorra s'ensenyoria del paisatge. Em vaig descalçar i vaig avançar unes passes desert enllà, fins a la primera duna. La sorra era calenta, encara. Em vaig estirar sobre l'arena i vaig contemplar els estels que, lentament, s'encenien com milers de petites lluernes en la foscor."
Fragment d'El Bufó que va haver de marxar de Palau


dimecres, 24 de juny del 2020

I, ENCARA AVUI, PESCO MOTS...




Pesco mots sota l'escuma del meu mar,

on petxines, per obrir encara,

tresoren perles sota ones rebels. 


Pesco mots ben avall en la terra.

Arrels que avancen assedegades

anhelant l'aigua fresca del subsòl. 

Pesco mots en el rostoll, l'espiga,

en el vent, dintre el bosc i els espirals

del creixent lletós de lluna plena. 

M'endinso en un mar de dubtes i oblits,

tossuda recerca d'aquella veu

que se m'esmuny com peixet platejat,

dins la blava immensitat d'escriure.

I, encara avui, deleixo i pesco mots...

dissabte, 20 de juny del 2020

LA PERLA




Amb la carícia de l'onada
un xic valenta, l'ostra es va obrint
de dins sa closca, freda i dura,
un reflex de nacre va emergint.

Fa massa temps que vius fermada
tement l'oceà que t'ha fiblat
però el que brilla en tes entranyes és
blanca essència, embolc d'un cor nafrat.

Enyorada d'un bes d'escuma
i un polsim de sal per a l'oblid,
amb la carícia de l'onada
ser bella perla és el teu destí.

diumenge, 14 de juny del 2020

EL MIRALL DE LA VERGONYA


Vaig escriure aquest text fa temps quan molts ulls es posaven en el Meditarrani, contemplant l'horror i la desfeta.  Avui, anys més tard, la tragèdia al mar i als camps de refugiats continua però ja no és ni notícia ni actualitat. Mirall de la vergonya. 

EL MIRALL DE LA VERGONYA

Refugiat en terra inhòspita

No pot mirar enrere; tornaria de sal
i es fondria amb les pròpies llàgrimes.
Només pot imaginar un horitzó d'esperança desdibuixada,
inexistent encara, i lluny de les seves arrels.
Refugiat en terra inhòspita, abatut i incrèdul,
front una altra frontera barrada 
per aquells qui diuen comprendre'l.
La realitat ha esdevingut malson
i la vida inacabable fugida,
miserable engruna de justícia mundial.
I ell, una simple gota en un mar indignant
d'humanitat deshumanitzada.
El mirall de la vergonya.