Quan jo tenia pocs anys, el pare no em duia a la barca... però sí que jo ja navegava pel mar de la creativitat i l’escriptura.
Remenant una carpeta antiga, farcida de contes i dibuixos de fa molts anys, he trobat el meu primer conte il·lustrat: «El conillet i la pastoreta», escrit el 27 de març de 1977, quan jo tenia sis anys, dedicat a les meves tietes. Elles em van animar sempre a escriure i van guardar tots els meus contes, any rere any.
L’inici, «iabia una begada...» ja em fa somriure, i les moltes faltes d’ortografia se’m fan entranyables. Però, si he arribat avui a escriure una mica millor, és perquè aquell dia, ara ja fa gairebé 46 anys, una petita llavor va germinar en aquell menjador de Gràcia.
Després d’aquest, en vaig escriure molts més, de contes. I alguna poesia maldestra. La carpeta va anar creixent i fa evident que l’escriptura em va acompanyar durant tota la infància i l’adolescència.
A batzegades, he anat cuidat aquell primer brot tota la vida, passant èpoques de llarga sequera i altres d’una gran fertilitat. I avui encara verdeja...
Hi ha tresors que valen més que tot l’or del món!
