―A
vegades el mateix sofriment pot fer-nos anar més enllà, obrir-nos a
nous paratges. Tot depèn de l'actitud, saps? Mira les llavors, només
si s'esquerden i gosen trencar la clofolla, en la solitud de sota
terra i en la més profunda foscor, en brolla la Vida. Una vida que
despunta, finalment, vers el sol.
―Però
no totes les llavors sempre germinen...
―No,
no sempre germinen totes, és cert. N'hi ha algunes que pateixen una
mena de malaltia, un paràsit que se'ls fica a dintre i no els permet
grillar mai. Se'n diu Autocompassió.
―Autocompassió?
―Sí.
I és la malura més destructiva que es pot patir. Quan
l'Autocompassió s'apodera d'una sement, només li deixa veure les
circumstàncies adverses que l'envolten i, incapaç de descobrir el
seu gran potencial, acaba podrint-se sota terra. L'Autocompassió
expulsa la pròpia responsabilitat i sempre anul·la tota
oportunitat.
