Ve Nadal, i avorrit, el temps cabdella
traces del vell any que ja esdevé afeblit,
i voldria retrobar el bell esperit
que ja fa massa temps que no es desvetlla.
Cal fer el pessebre, l'arbre i l'escudella
sovint tenyits de colors massa aigualits.
Passa el temps i la innocència s'ha esvaït,
que es va fonent com ciri a la capella.
I fa massa anys que el fred em fa arrupir
i el fum, fum, fum sols m'és cantarella
de pèrdues i d'enyors, oh, Santa Nit!
Però avui un esquitx fugaç, centella,
em retorna feliç, amb el cor agraït.
Quin desig profund... Ja brilla l'Estrella!
