"... havia oblidat aquella sensació tan agradable de transformar el caos en harmonia."
Fra
Bernat va prémer el bloc d'argila amb suavitat. L'havia estat
amassant una bona estona abans, ara amb flonjor, ara picant-lo amb
força sobre la taula. Calia que el fang s'avesés a les seves mans i
es deixés impregnar per la seva escalfor i humitat. I havia
aconseguit, finalment, que es despertés, que agafés aquella
esponjositat agradable que ell recordava tan bé i era el punt just
en el qual l'argila es disposava a deixar-se modelar. El secret del
bon terrissaire és fer-se amic del fang, li havia ensenyat el vell
Salvador, al cel sia, quan de petit anava al seu taller a mirar com
treballava.
Durant uns minuts el va prémer amb fermesa i, el que havia estat un munt de fang irregular, va començar a prendre forma, girant sobre si mateix. L'argila, càlida i humida, es deixava compensar, continguda ara entre les seves mans. Fra Bernat va tancar els ulls per notar el contacte amb l'argila humida. Feia temps que no treballava el fang i es va adonar que havia oblidat aquella sensació tan agradable de transformar el caos en harmonia.
Quan li va semblar que ja tenia la mida exacta, va pressionar una mica més i el coll de la peça es va anar tancant, agafant la forma definitiva del broc. Sempre li havia semblat increïble que d'un tros d'argila en pogués sortir una gerra com aquella. Fra Bernat va pensar que havia quedat prou bé, tenint en compte que era la primera que elaborava des de feia anys. N'estava content. No hi ha res que no es pugui canviar, va pensar; si d'un tros de fang en pot sortir una gerra com aquesta, per què no es pot estalviar tanta penúria al poble?
Durant uns minuts el va prémer amb fermesa i, el que havia estat un munt de fang irregular, va començar a prendre forma, girant sobre si mateix. L'argila, càlida i humida, es deixava compensar, continguda ara entre les seves mans. Fra Bernat va tancar els ulls per notar el contacte amb l'argila humida. Feia temps que no treballava el fang i es va adonar que havia oblidat aquella sensació tan agradable de transformar el caos en harmonia.
Quan li va semblar que ja tenia la mida exacta, va pressionar una mica més i el coll de la peça es va anar tancant, agafant la forma definitiva del broc. Sempre li havia semblat increïble que d'un tros d'argila en pogués sortir una gerra com aquella. Fra Bernat va pensar que havia quedat prou bé, tenint en compte que era la primera que elaborava des de feia anys. N'estava content. No hi ha res que no es pugui canviar, va pensar; si d'un tros de fang en pot sortir una gerra com aquesta, per què no es pot estalviar tanta penúria al poble?
