Els
nins i nines de l'escola Corpus Christi, de Palma de Mallorca, estan
compartint aquestes setmanes de confinament amb un personatge molt especial: en
Manelic, el Bufó que va haver de marxar de Palau. Amb ell, han
començat a fer camí i així és com se l'imaginen...
Moltes gràcies, nois i noies, per a compartir-me els dibuixos. Espero que tingueu una bona ruta!
"S'acostava
el Gran Moment i jo ja notava aquell cuquet que es mou dins el melic
abans de sortir a actuar, aquella sensació inquietant però alhora
agradable que et fa sentir més viu que mai".
"Vaig
fer una darrera ullada a les sabates punxegudes que lluïen els més
bonics cascavells a la punta. Un bon Bufó ha de tenir molta cura
dels seus cascavells, i jo els netejava i els treia brillantor cada
nit abans d’anar a dormir".
"Em
vaig col·locar bé el barret de punxes de coloraines i vaig fer una
darrera ullada al saquet de cuir que duia penjat al cinyell".
"Les
meves sis pilotes de malabars eren allà, no en faltava cap: la blava
que em portava sort quan explicava acudits i feia riure a la gent; la
verda que m’inspirava al cantar corrandes i poemes; la groga que
era la més àgil per a fer malabars, la que llençava més amunt i
feia girar amb més gràcia i mestria; la morada que em donava sort
fent tombarelles, salts i grimpant; la taronja que m’acompanyava
sempre en els acords del meu petit llaüt; i la vermella, ai, la
vermella! era la més especial, la que m’ajudava a treure aquell
punt, sempre difícil, que feia riure la gent quan ja duien massa vi
al pap. Un xic atrevida, i fins i tot irreverent, calia saber-la fer
anar amb molta cura perquè, depèn com, es podia tornar fins i tot perillosa"
"La
Reina em va fer un discret senyal amb la barbeta. Em va passar un
calfred per tot el cos. Havia arribat el moment. Vaig estrènyer el
saquet de les pilotes, vaig agafar el llaüt amb força i, decidit,
vaig sortit al mig de la sala".
