La volada del pinsà
XXVè premi de novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders 2019
 |
| Fotografia d'Oriol Blàzquez |
"A
dins, l'estat era deplorable i una fortor desagradable d'humitat es
respirava en l'ambient. En la penombra, hi va trobar un sac foradat,
restes d'eines trencades i excrements d'animals. En un racó, unes
quantes plomes i uns ossos que li van semblar de conill, feien pensar
que allò s'havia convertit en el cau d'alguna bèstia.
Va avançar en direcció a una petita finestra que hi havia a la paret del fons i que mantenia només un porticó, estellat per la humitat. Per arribar-hi, va haver de vorejar la mola que reposava sobre una superfície alçada. A primer cop d'ull, li va semblar que estava en prou bones condicions, amb les dues lloses ben encaixades, una sobre l'altra, malgrat que tota ella era bruta de terra i palla.
Repenjant-se al marc, fra Bernat es va abocar a la finestra. Les aigües del riu s'arremolinaven sota la paret del darrere de l'edifici en una mena de bassa construïda per contenir el màxim de cabal i s'esmunyien per una obertura reixada que els permetia el pas cap a l'altra banda del riu. Fra Bernat va imaginar que, anys enrere, era des d'aquella forcadura que es devia controlar el cabal que entrava al molí.
Va avançar en direcció a una petita finestra que hi havia a la paret del fons i que mantenia només un porticó, estellat per la humitat. Per arribar-hi, va haver de vorejar la mola que reposava sobre una superfície alçada. A primer cop d'ull, li va semblar que estava en prou bones condicions, amb les dues lloses ben encaixades, una sobre l'altra, malgrat que tota ella era bruta de terra i palla.
Repenjant-se al marc, fra Bernat es va abocar a la finestra. Les aigües del riu s'arremolinaven sota la paret del darrere de l'edifici en una mena de bassa construïda per contenir el màxim de cabal i s'esmunyien per una obertura reixada que els permetia el pas cap a l'altra banda del riu. Fra Bernat va imaginar que, anys enrere, era des d'aquella forcadura que es devia controlar el cabal que entrava al molí.
Es va fixar en les bigues, algunes d'elles plenes de nius
d'oreneta i, en un racó, un grup de rats-penats apinyats que dormien
cap per avall. Va
mirar de nou per la finestra, ara del segon pis, i l'alçada el va
impressionar. L'aigua era abundant, i l'estructura de l'edifici
estava en prou bones condicions. Caldria reconstruir el
mecanisme i arreglar el lloc, però estava segur que, entre tots,
podien fer-ho. L'emoció el guanyava per moments".
fragment
