Escrit en record de l'incendi que va cremar el 1998 gran part del Bages i el Solsonès.
Avui en solidaritat a la gent de les terres de l'Ebre.
Avui en solidaritat a la gent de les terres de l'Ebre.
Busco
el vaixell i no el trobo, tot i que sé que el foc no devora pas la
pedra. Perquè el meu vaixell era roca, invencible a l'embat de les
ones i temporals imaginaris, a l'embranzida dels pirates que ens
atacaven dins la boscúria. Pal de pi, emergent d'una esquerda,
brandant vela verda de fulla tot l'any. I aquell racó amagat,
magatzem de pinyes seques, per quan s'acostava l'enemic. On ets
vaixell d'infància, ara? L'incendi et cremà la vela i et robà el
mar. Però jo, avui, malgrat la innocència perduda, em resisteixo a
creure que tu has naufragat.
Primer premi
Consorci de normalització lingüística, Manresa, 2015
