Hi ha un moment, després de la
tempesta, que només plou sota els arbres.
L'instant
en
què
el
refugi deixa de ser-ho,
i tot convida a sortir de nou, sota el cel
de plom.
Cap
aixopluc ens empara per sempre.
I
només
quan, passat el ruixat, ens atrevim a exposar-nos a la intempèrie de
la vida,
descobrim
més enllà de la nuvolada un univers
que desconeixíem.
És
just en aquell moment. Després
de la tempesta.
Quan només plou sota els arbres.
