Per no perdre mai la
innocència dels somnis.
Per no fer-me mai
gran del tot.
Sortir
per la xemeneia fent bombolles de sabó i volar amb globus fins a la
lluna.
Llençar-me
de cap al mar, recitant un poema de boira amb gust de llimona,
per recollir
perles ensucrades i fer-me'n un collaret
que
reflecteixi la verda claror de les cuques de llum,
amb olor d'espígol
i ginesta.
I
enfilar-me a un arbre, carregant una motxilla plena de somnis de
color blau,
per
compartir niu amb una àliga de plomes de cotó fluix.
I
després, apaivagar la set xuclant núvols d'orxata
amb
el rostoll del blat acabat de segar.
Qui
em pot negar un somni d'utopia aquesta nit màgica?
Qui
em pot prohibir el goig de tornar a ser un infant?
Ni
que sigui en el breu temps d'escriure aquestes línies.
