Aquest Nadal dic la senzillesa
d'un petit arbre teixit a mà
per unes mans de pastora
a vessar de caliu humà.
Aquelles mans que mai no compten
les qui el món no vol mirar
mans que bressolen i escalfen
mans nues que es fan estimar.
Que lluny ens queden els herodes
que sa injustícia fan imposar!
La sang innocent, vilment vessada,
quan perdre el poder els fa tremolar.
I és que la vida, malgrat tot, s'imposa
en una quadra o l'Egipte, exiliat.
Prefereixo ser dels del bou i la mula,
que carregar la vergonya dels seus soldats.
