En agraïment a tots aquells i aquelles que han llegit "El Bufó que va haver de marxar de Palau" i m'han fet arribar els seus comentaris.
Tu també...
ets
alcalde,
habitant del Poble de la Calma,
quan saps escoltar els batecs del meu cor
i
em comparteixes el que el teu cor anhela.
ets
pescador,
Artesà del Saber Esperar i Saber Acollir,
cada
cop que vius plenament el present
i,
amb joia i il·lusió, m'ho encomanes.
ets
bon pastor
quan em mires als ulls i em reconeixes,
quan
em fas saber allò que em fa especial.
Quan
em crides pel meu nom.
ets
ermità,
esperit que contempla,
perquè t'emociones
davant del sol que es pon,
i, en silenci, agraeixes
a Déu tanta Bellesa
amb un cor humil.
ets
sembrador
perquè plantes llavors d'esperança
a cada persona que
estimes,
quan comparteixes música
i poesia,
quan encomanes el goig de
créixer i fer-se gran.
ets
Bruixa del desert
(o potser hauria de dir
Fada?)
perquè saps estimar.
I m'acceptes tal
com sóc.
I m'escoltes i emmiralles.
ets l'Alí de l'Oasi
quan m'aculls,
quan m'obres casa teva. I
el teu cor.
I em regales l'amistat
més sincera.
I
ets Bufó
perquè ets valent i fas camí.
Perquè cantes l'Amor i
l'Esperança.
Perquè deixes petjades
de poemes
i dolces melodies per
allà on passes.
Perquè rius.
I perquè portes un
sarró virolat, farcit de Vida.
I quan plores,
els teus ulls prenen el
dolç color de la mel.
Perquè, a voltes, tens
por.
I dubtes, en ple desert,
quan la soledat s'imposa.
Perquè busques,
incansable, l'Autenticitat de viure
que enfonsa les arrels en
el Perdó tan anhelat.
I perquè, a cada albada,
despertes, inevitablement,
l'Essència que portes dins.
I, sobretot, perquè el
teu cor és Bell;
tan
Bell com una senzilla flor virolada.
“Cuida-la.
Rega-la quan la terra sigui eixuta, ni poc ni massa,tan sols el just
perquè no pateixi set. Quan faci calor,
posa-la a l’ombra i quan glaci, a
l’hivern, protegeix-la dins el sarró. I recorda sempre
que és fràgil, tan fràgil com el teu cor; heus aquí perquè
és tan Bella!”
fragment d'"El Bufó que va haver de marxar de Palau"
