diumenge, 8 d’octubre del 2017

SEMBRADORS D'ESPERANÇA

Fragment del conte "El bufó que va haver de marxar de palau"

Capficat en els meus pensaments, no em vaig adonar que havia sortit del bosc i m'endinsava en una terra fèrtil, de conreus i camps llaurats. El paisatge havia canviat de cop i volta i ara la plana s’obria immensa davant meu. La terra esclatava farcida d'hortalisses, cereals i fruits de tota mena.
Feu cara de tenir gana, jove ―era un pagès de galtes vermelles qui se m'adreçava. Tenia unes mans grosses i rudes fruit d'haver passat una llarga vida treballant al camp. Els seus ulls, del color de la terra, reflectien l’estimació per aquella contrada.
Bon dia. Disculpeu, anava ben distret i no us havia vist. Em dic Manelic i faig camí.
Jo sóc en Salvador. Sembrador d’Esperances, per servir-vos.
―Jo pensava que els camperols sembraven ordi, tomàquets, patates o pomes... però, esperances?
És clar que sembro ordi, tomàquets, patates o pomes, però cada llavor, sigui del que sigui, és una llavor d’Esperança per al futur. 
Sembrador d’Esperances vaig dir―, és un nom molt bonic de portar.
Així em van anomenar alguns caminants que feien ruta. La meva vida està lligada a aquesta contrada i el treball del bon pagès és transformar la terra erma en bressol de vida.
Sembleu un poeta!
Sóc un sembrador. Quina diferència hi ha? No són, els dos, cantadors de l’Esperança?
Semblava que en Salvador sabia molt bé del que parlava; la terra li havia ensenyat moltes coses.
Sembrar és confiar ―va continuar―. No hi ha cap certesa que allò que sembres naixerà. Quan acabes, res es mou. I passen els dies, els mesos i la terra continua sense canvis. Ser sembrador és intuir, assaborir el futur quan encara no ha arribat. Fins i tot en temps de gelada.
―Però això deu desanimar!
―Al contrari! No veure amb els ulls aguditza l’esperança, la fa renovar-se cada dia. I hi ha una altra cosa molt important va continuar el Sembrador d’Esperances―. Hom sembra per a un altre. Els arbres, per exemple, triguen molt a fer-se grans i a donar bons fruits. Sovint qui sembra no és qui recull. I aquest és un gest de generositat que eixampla el cor del sembrador. Treballar per a un altre, sabent que mai menjaràs dels fruits de l’arbre que has fet créixer i cuidat, és un gest molt noble. Tanmateix, les cireres que jo menjo avui les va plantar un altre per a mi. Així és el dia a dia d’un Sembrador, contribuir a la Vida, en frueixi o no ell mateix.
És bonic com ho expliqueu. Però, esperança ve d’esperar, oi?
Saber Esperar és molt important, però cal que aquesta espera sigui esperançada, no pas resignada. No espero perquè no em toca més remei.
Així doncs, què és l’Esperança?
És saber veure l’espiga daurada quan encara és un senzill gra de blat.
Així doncs, viure amb Esperança, és esperar que es compleixi el meu somni?
No. No podem confondre l’Esperança amb un somni! L’Esperança és confiada però realista. No espera una cosa que sap impossible. L’Esperança veu l’espiga en el gra de blat perquè coneix bé la terra i l’aigua i confia en la Força Misteriosa que empeny la Vida a créixer. Però, mentrestant, treballa tossudament la terra, rega la llavor perquè algun dia pugui germinar. El somni, en canvi, sovint no és més que un desig fugisser. L’Esperança és una actitud, una manera de veure i viure la vida, d’afrontar els problemes, de treballar en el dia a dia.
Allò que jo faig avui, és llavor de futur per a un nou demà.
Allò que avui sembreu donarà fruit, més tard o més d’hora. Per això és molt important saber escollir bé les llavors. Cal que siguin bones. Si avui us equivoqueu i sembreu jull, demà l’haureu de segar.