Mira-les que esplèndides les
esdrúixoles! Són tan màgiques, hipnòtiques, romàntiques,
magnètiques... Jo en sóc pèssima fanàtica!
I, com a secretària llunàtica, en
cerco amb urgència. En majúscules o minúscules, de típiques,
clàssiques, ràpides i finíssimes, excèntriques o plàcides. Que
parlin d'ètica, de pel·lícules fantasmagòriques, de fórmules
matemàtiques o d'electrònica. Bíbliques, místiques, d'església o
històriques, si s'escau.
Vull omplir una pàgina simpàtica i
harmònica de música i rítmica d'esdrúixola. Em serveixen
paràboles metafòriques, humanístiques,
gastronòmiques, tècniques de mecànica automobilística,
aerodinàmica, astrofísica, característiques químiques,
filosòfiques, sistèmiques, holística o hipòtesis sectàries.
Plàstiques i elàstiques, de tómbola, d'òptica, de màquines
centrífugues, d'interferències radiofòniques o tàctiques
interplanetàries.
Les intrínseques de fàbriques
metal·lúrgiques, universitàries, econòmiques, d'ambulàncies i
clíniques hospitalàries o farmacèutiques. De península desèrtica
o aquàtiques (d'àncora Mediterrània o nàutica oceànica i
marítima). D'àligues, vídues, números, àrbitres, demències,
tomàtigues, àlgebra... tant se val.
En cerco a la ràdio, ben còmiques,
àcides o sòlides. Mil·limètriques o ergonòmiques. Colèriques o
amb llàgrimes íntimes de melancòlica pèrdua. En família o
públiques, de justícia i consciència, de mísera pràctica
política o de l'onírica independència. De democràcia i república.
Porteu-me-les de les Amèriques, de
Bèlgica, d'Algèria o dels antípodes, si cal. Amb fragància
aromàtica de colònia de sàlvia o de pútrida misèria amb nàusees
alcohòliques. De rebesàvies amb túniques asiàtiques o ceràmica
prehistòrica cromàtica.
Totes seran estimadíssimes si, en
essència, la brúixola sempre marca la tònica a l'antepenúltima
síl·laba!
