diumenge, 12 de març del 2017

LA METÀFORA DE LA POR



Mestressa del moment, la por em paralitza.
     La seva boira gebradora m'embolcalla,
          conec l'abisme sota els peus.
               Ni un bri de certesa, minada la confiança,
                    ni una engruna de seguretat que el pont aguantarà.

Però, malgrat tot, avanço,
     una passa i una altra, en extrema solitud.
          Com presa de folla inconsciència,
               amb res a perdre que no sigui la pròpia por,
                    opressora, feixuga i desmesurada.

I el pont no cau.
     La broma s'esvaeix a cada passa.
          I, malgrat em dic que ja ho sabia,
               l'altra riba no és el buit,
                    sinó admirable descoberta.

El risc fa camí i el coratge és petjada.
     La incertesa obre un ventall, inimaginable.
          I la por (la terrible por) esdevé fumera desdibuixada,
               aparença esmunyedissa d'aquell meu fantasma
                    que un dia fou presència desgastada.