―La
verdadera felicitat ―va
continuar l’alcalde―
no
ens ve dels altres, sinó d’allò que vivim dins nostre, de la
certesa d’estar bé amb nosaltres mateixos, de saber què
necessitem per ser feliços, saber-ho cercar i ser agraïts.
―I
jo, com ho puc saber tot això?
―El
silenci és el nostre gran amic, recordeu-ho. La xerrola, ni que
sigui només dins del cap, eclipsa els batecs del cor. Fer silenci és
aprendre a escoltar. Sense silenci no és possible sentir depèn
quines coses. Fixeu-vos, sinó, en la natura, és tan silenciosa!
L'esclat d'una poncella, la caiguda de les fulles a la tardor, el
volar d'una papallona, el lliscar dels núvols sobre la volta del
cel, l'herba que creix al prat, el minvar i creixent de la lluna... Si
estem atents, totes les coses ens parlen dels batecs del nostre cor.
És gràcies a ells que estem vius i val la pena escoltar-los.
―Sentir
els batecs del cor?
―Els
batecs del propi cor i el dels altres. D'ençà que l’edicte va
entrar en vigor i la gent ha après a fer silenci, ja no hi ha
baralles al Poble de la Calma. S’han acabat els mals entesos, les crítiques, i els conflictes. Ara, quan hi ha un problema entre
dues persones, abans de dir “la
paraula justa i prou”,
tothom ha de pensar què dirà. Si vol ser honest i sincer amb la
paraula, ha d'escoltar, abans de res, què es mou dins el seu cor i intentar
entendre què es mou dins el cor de l’altre. Per comprendre'l ha
d’observar en silenci, mirar-li els ulls. I aleshores, molt sovint,
descobreix en l’altre un sentiment que li qüestiona la seva
veritat. Escoltar el cor de qui tenim al davant fa que el meu
s’alenteixi si està exaltat o s’acceleri si està alentit. I,
sense saber massa com, succeeix el miracle: els dos cors acaben
bategant a l’uníson. La comunicació ha estat, en aquest
cas, molt més profunda i sincera. Abans els vilatans necessitaven un
cop de mà dels Regidors del Silenci per fer aquest pas però, amb el
temps i l’entrenament, ja tothom hi està avesat.
―Tant
de bo aquest edicte s'estengués arreu! S’acabarien les guerres, i
el món esdevindria un Món de Pau.
―La
Pau esdevindrà només quan l’home aprengui a fer silenci dintre seu.
