"Però
quan em vaig acostar a la llar, em vaig quedar encisat per la bellesa
de les seves flames. Crec que, en aquell moment, em vaig enamorar del
foc. La dansa de les llengües ataronjades, la seva càlida escalfor
i el crepitar cruixent de les brases enceses em va embadalir.
L'hauria volgut acariciar, fondre-m'hi en una abraçada que em donés
l'escalf que el meu cor desemparat necessitava. Però sabia que això
no era possible; el foc és extremadament esquerp, i no es deixa mai
tocar. La dansa més encisadora i ardent pot ser capaç, també, de
convertir en cendres tot allò que té a l'abast. Res té la
simplicitat de la primera mirada, em vaig dir. Tot és molt més complexe del que
veuen els meus ulls nus".
fragment de "El bufó que va haver de marxar de Palau"
