Aixeca els ulls mentre camina i observa finestres i balcons. Mai ho havia fet, abans. Busca signes de vida darrere les parets. Un balcó amb roba estesa, testos florits, una bombona de butà, una tauleta de fusta on encara hi reposa una tassa bruta de l’esmorzar, les joguines oblidades d’un infant, un palmó sec aferrat a la barana, un llum encès, una cortina onejant. Petites mostres que li parlen de la vida que s’hi amaga.
Però es fixa també en les persianes abaixades o els ampits de les finestres bruts de cagarades i amb algun colom parrupejant, un vidre trencat i ple de teranyines. Cases buides, sense vida, que potser ella podria habitar. I mentre hi passa pel costat i se les mira, se les imagina per dintre, un saló petit i humit, una cuina vella amb fogons recremats, potser una banyera antiga i plena de rovell que, si hi visqués, hauria de fregar.S’atura al semàfor i espera que es posi verd pels vianants. A la paperera del costat, hi veu un anunci escrit a mà, enganxat amb cinta adhesiva: dona, de tota confiança, llegeix, s’ofereix per a cuidar infants, gent gran o gossos. A sota, amb números ben grossos, hi ha escrit un telèfon. I si posa un anunci ella, també? Pot demanar si li deixen enganxar als vidres de les botigues del barri. Una cosa com ara: dona de vuitanta-cinc anys busca piset on viure... O potser, dona de confiança necessita un lloc on viure. Urgent. No, no, millor dona gran i bona persona busca pis barat amb incorporació immediata... I afegir el seu nom i el seu número de telèfon. Però quan el semàfor es posa verd, ja li sembla que això és una bajanada.
L’altre dia va entrar en una altra immobiliària, uns carrers més enllà, però en va sortir com el primer cop, només amb promeses d’una trucada que sap que mai arribarà.
Sense adonar-se’n, ha arribat a la biblioteca. Empeny la porta i el silenci interior i l’olor de llibres li és tot un bàlsam. Deixa les novel·les que retorna al carret de fusta de l’entrada i s’endinsa a la secció de poesia. Sap que busca. Aquells poemes que, anys enllà, la feien sentir viva al seu costat. Retrobar-los avui, quan sembla que tot s’esfondra als seus peus, li farà bé.
