AL TIL·LER...

Abraçada amb el cor a tes branques robustes,

suporto vents, sequeres i gelades

amb l'única esperança, resignada,

de refer-me, un any més, sota la teva ombra.

ENTREVISTA A LA REVISTA LA TOSCA

Entrevista realitzada per l'Elisa Roca a la revista La Tosca núm. 786 (juliol-agost 2019)

http://www.latosca.cat/

Parlem amb Roser Blàzquez, barcelonina de naixement i moianesa des de 2004. És la vigent guanyadora amb l'obra titulada La volada del pinsà del XXV Premi ‘Valldaura-Memorial Pere Calders’ de novel·la, que cada any atorga l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquesta edició ha comptat amb 51 originals presentats a concurs, la qual cosa denota la bona salut en l’àmbit literari català que es viu a hores d’ara. Encara sorpresa pel premi, ja treballa amb el Servei de Publicacions de la UAB per anar perfilant els detalls sobre l’edició de la novel·la premiada que serà presentada en l'acte de Premis Literaris, a principis de novembre, a Cerdanyola.

Roser, ens coneixem de fa anys i conec el teu amor per l’escriptura però per posar en antecedents als lectors, ens pots explicar com t’inicies en l’art d’escriure i quines són les teves influències literàries?

Des de ben petita que m'ha agradat molt llegir i escriure. El primer conte que tinc, el vaig escriure amb només sis anys. Encara guardo dins una carpeta un bon grapat de contes escrits durant la infància i l'adolescència. Després vaig deixar d'escriure una llarga temporada. No hi vaig tornar fins fa uns anys, quan em vaig matricular a un curs de Narrativa a l'Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Em va agradar tant que vaig decidir continuar els estudis cursant l'Itinerari per a escriptors en la modalitat de novel·la. A partir d'aquest moment, ja no he deixat d'escriure.

Se'm fa difícil saber quines són les meves influències literàries perquè sempre intento aprendre dels diferents autors/es que llegeixo. Reconec que sóc una apassionada de la lectura. Llegeixo molt, i des de ben jove. I segur que el fet de llegir tant, ha macat el meu estil literari en molts aspectes.

Però si haig de dir un nom, l'autora que crec que més m'ha marcat és la Mercè Rodoreda. M'encanta la seva mirada, com descriu amb els cinc sentits, el seu domini de la llengua, la creació i la psicologia dels seus personatges...

Què ha suposat per a tu guanyar aquest premi, de reconeguda importància en l'àmbit català?

Va ser una sorpresa molt gran perquè no m'ho imaginava gens ni mica. Es presenten moltes novel·les i el nivell és molt alt. En l'actualitat no és gens fàcil que una editorial aposti per un autor o autora novells i els concursos són una porta oberta a una possible edició, si és que guanyes. Però, més enllà de si l'editen o no, aquest reconeixement és per a mi la confirmació d'una feina ben feta i la valoració de tant d'esforç i dedicació.

“La volada del pinsà” ja havia quedat finalista en el concurs Autor revelació el 2016 organitzat per l'editorial Rosa dels Vents i l'Ateneu Barcelonès.

Tot i que l'obra premiada és una novel·la, la teva trajectòria va molt lligada al conte, oi?

Escriure una novel·la és molt complex i demana molt de temps i dedicació. De fet, “La volada del pinsà” em va costar gairebé quatre anys escriure-la i donar-la per acabada. En canvi, els generes curts, et permeten escriure més i gaudir dels resultats de forma més immediata. En general són més agraïts i més fàcils de publicar i enviar a concursos locals.

Personalment, m'agrada molt variar, obrir-me a descobrir i provar nous gèneres. La novel·la és un gènere major, un gran projecte (la creació d'un món sencer, uns personatges, una història farcida de conflictes...) però el conte i el relat curt demanen de molta més tècnica i precisió.

Un cop acabada la novel·la em va venir de gust explorar el món del conte. He escrit contes curts i contes llarg per a adults i també algun per a infants. També microrelats, alguna llegenda... Cada un és un món i té les seves característiques específiques. Amb la poesia m'hi he atrevit poc. És el gènere que més em costa.

Però no ha estat l’únic reconeixement o premi que has tingut al llarg dels anys...

A part de la novel·la, alguns dels meus escrits curts han estat premiats a diferents concursos locals: Manresa, Moià, Santa Eulàlia de Ronçana, Matadepera, Balaguer, La Seu d'Urgell, Hostalets de Balenyà i Sant Antoni de Vilamajor.

També alguns han estat publicats en revistes: Inèdits, Lo Càntich, revista Valors, Diari El Segre o algunes revistes locals. També he participat dos anys amb l'ARC (Associació de relataires en català) en l'edició d'un llibre solidari a favor de la Marató de TV3.

Aquest curs també hem rebut un reconeixement especial del premi Joan Profitós (i de rebot, un guardó de Sant Jordi atorgat per l'Institut d'estudis catalans) amb el projecte d'educació emocional i creixement personal que estan treballant els nens i nenes de sisè de l'Escola Pia de Moià a partir d'un conte llarg que vaig escriure ja fa anys “El Bufó que va haver de marxar de Palau” i que narra el camí personal d'un Bufó en la recerca del sentit i l'autenticitat del viure.

Roser, què podem trobar al teu blog http://pescamots.blogspot.com/?

Ja fa anys que tinc un bloc molt senzill on comparteixo allò que escric. A vegades hi penjo textos, o notícies, publicacions... Tot el vinculat a l'escriptura.

A partir d’ara, cap on s’encaminen els teus passos en el camp de l’escriptura?

Fa temps que tinc ganes d'escriure una altra novel·la; de fet, ja tinc la història al cap. Però em falta llençar-m'hi i aconseguir trobar el temps i la inspiració necessàries en el dia a dia i poder ser prou constant i fidel al llarg del temps. Escriure una novel·la és apassionant pel fet de crear tot un món, però justament per això, demana una dedicació i constància que no acabo de trobar. Aquest premi, però, m'ha animat força, així que no descarto posar-m'hi aviat. I no deixar d'escriure relats curts, tampoc. Potser massa reptes per poc temps!

Des de LA TOSCA li donem l’enhorabona pel premi aconseguit i esperem poder trobar ben aviat la novel·la a les llibreries.I, sobretot, a esperar la pròxima...

EL BUFÓ I TU...

 En agraïment a tots aquells i aquelles que han llegit "El Bufó que va haver de marxar de Palau" i m'han fet arribar els seus comentaris.

Tu també...

ets alcalde, habitant del Poble de la Calma,

quan saps escoltar els batecs del meu cor

i em comparteixes el que el teu cor anhela.

ets pescador, Artesà del Saber Esperar i Saber Acollir,

cada cop que vius plenament el present

i, amb joia i il·lusió, m'ho encomanes.

ets bon pastor quan em mires als ulls i em reconeixes,

quan em fas saber allò que em fa especial.

Quan em crides pel meu nom.

ets ermità, esperit que contempla,

perquè t'emociones davant del sol que es pon,

i, en silenci, agraeixes a Déu tanta Bellesa

amb un cor humil.

ets sembrador perquè plantes llavors d'esperança

a cada persona que estimes,

quan comparteixes música i poesia,

quan encomanes el goig de créixer i fer-se gran.

ets Bruixa del desert

(o potser hauria de dir Fada?)

perquè saps estimar.

I m'acceptes tal com sóc.

I m'escoltes i emmiralles.

ets l'Alí de l'Oasi quan m'aculls,

quan m'obres casa teva. I el teu cor.

I em regales l'amistat més sincera.

I ets Bufó perquè ets valent i fas camí.

Perquè cantes l'Amor i l'Esperança.

Perquè deixes petjades de poemes

i dolces melodies per allà on passes.

Perquè rius.

I perquè portes un sarró virolat, farcit de Vida.

I quan plores,

els teus ulls prenen el dolç color de la mel.

Perquè, a voltes, tens por.

I dubtes, en ple desert, quan la soledat s'imposa.

Perquè busques, incansable, l'Autenticitat de viure

que enfonsa les arrels en el Perdó tan anhelat.

I perquè, a cada albada, despertes, inevitablement,

l'Essència que portes dins.

I, sobretot, perquè el teu cor és Bell;

tan Bell com una senzilla flor virolada.

“Cuida-la. Rega-la quan la terra sigui eixuta, ni poc ni massa,tan sols el just perquè no pateixi set. Quan faci calor, posa-la a l’ombra i quan glaci, a l’hivern, protegeix-la dins el sarró. I recorda sempre que és fràgil, tan fràgil com el teu cor; heus aquí perquè és tan Bella!”

fragment d'"El Bufó que va haver de marxar de Palau"