Entrevista realitzada per l'Elisa Roca a la revista La Tosca núm. 786 (juliol-agost 2019)
Parlem amb Roser Blàzquez, barcelonina de naixement i moianesa des de 2004. És la vigent guanyadora amb l'obra titulada La volada del pinsà del XXV Premi ‘Valldaura-Memorial Pere Calders’ de novel·la, que cada any atorga l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquesta edició ha comptat amb 51 originals presentats a concurs, la qual cosa denota la bona salut en l’àmbit literari català que es viu a hores d’ara. Encara sorpresa pel premi, ja treballa amb el Servei de Publicacions de la UAB per anar perfilant els detalls sobre l’edició de la novel·la premiada que serà presentada en l'acte de Premis Literaris, a principis de novembre, a Cerdanyola.
Roser, ens coneixem de fa anys i conec el teu amor per l’escriptura però
per posar en antecedents als lectors, ens pots explicar com t’inicies
en l’art d’escriure i quines són les teves influències
literàries?
Des
de ben petita que m'ha agradat molt llegir i escriure. El primer
conte que tinc, el vaig escriure amb només sis anys. Encara guardo
dins una carpeta un bon grapat de contes escrits durant la infància
i l'adolescència. Després vaig deixar d'escriure una llarga
temporada. No hi vaig tornar fins fa uns anys, quan em vaig
matricular a un curs de Narrativa a l'Escola d'escriptura de l'Ateneu
Barcelonès. Em va agradar tant que vaig decidir continuar els
estudis cursant l'Itinerari per a escriptors en la modalitat de
novel·la. A partir d'aquest moment, ja no he deixat d'escriure.
Se'm
fa difícil saber quines són les meves influències literàries
perquè sempre intento aprendre dels diferents autors/es que
llegeixo. Reconec que sóc una apassionada de la lectura. Llegeixo
molt, i des de ben jove. I segur que el fet de llegir tant, ha macat
el meu estil literari en molts aspectes.
Però
si haig de dir un nom, l'autora que crec que més m'ha marcat és la
Mercè Rodoreda. M'encanta la seva mirada, com descriu amb els cinc
sentits, el seu domini de la llengua, la creació i la psicologia
dels seus personatges...
Què
ha suposat per a tu guanyar aquest premi, de reconeguda importància
en l'àmbit català?
Va
ser una sorpresa molt gran perquè no m'ho imaginava gens ni mica. Es
presenten moltes novel·les i el nivell és molt alt. En l'actualitat
no és gens fàcil que una editorial aposti per un autor o autora
novells i els concursos són una porta oberta a una possible edició,
si és que guanyes. Però, més enllà de si l'editen o no, aquest
reconeixement és per a mi la confirmació d'una feina ben feta i la
valoració de tant d'esforç i dedicació.
“La
volada del pinsà” ja havia quedat finalista en el concurs Autor
revelació el 2016 organitzat per l'editorial Rosa dels Vents i
l'Ateneu Barcelonès.
Tot
i que l'obra premiada és una novel·la, la teva trajectòria va molt
lligada al conte, oi?
Escriure
una novel·la és molt complex i demana molt de temps i dedicació.
De fet, “La volada del pinsà” em va costar gairebé quatre anys
escriure-la i donar-la per acabada. En canvi, els generes curts, et
permeten escriure més i gaudir dels resultats de forma més
immediata. En general són més agraïts i més fàcils de publicar i
enviar a concursos locals.
Personalment,
m'agrada molt variar, obrir-me a descobrir i provar nous gèneres. La
novel·la és un gènere major, un gran projecte (la creació d'un
món sencer, uns personatges, una història farcida de conflictes...)
però el conte i el relat curt demanen de molta més tècnica i
precisió.
Un
cop acabada la novel·la em va venir de gust explorar el món del
conte. He escrit contes curts i contes llarg per a adults i també
algun per a infants. També microrelats, alguna llegenda... Cada un
és un món i té les seves característiques específiques. Amb la
poesia m'hi he atrevit poc. És el gènere que més em costa.
Però
no ha estat l’únic reconeixement o premi que has tingut al llarg
dels anys...
A
part de la novel·la, alguns dels meus escrits curts han estat
premiats a diferents concursos locals: Manresa, Moià, Santa Eulàlia
de Ronçana, Matadepera, Balaguer, La Seu d'Urgell, Hostalets de
Balenyà i Sant Antoni de Vilamajor.
També
alguns han estat publicats en revistes: Inèdits, Lo Càntich,
revista Valors, Diari El Segre o algunes revistes locals. També he
participat dos anys amb l'ARC (Associació de relataires en català)
en l'edició d'un llibre solidari a favor de la Marató de TV3.
Aquest
curs també hem rebut un reconeixement especial del premi Joan
Profitós (i de rebot, un guardó de Sant Jordi atorgat per
l'Institut d'estudis catalans) amb el projecte d'educació emocional
i creixement personal que estan treballant els nens i nenes de sisè
de l'Escola Pia de Moià a partir d'un conte llarg que vaig escriure
ja fa anys “El Bufó que va haver de marxar de Palau” i que narra
el camí personal d'un Bufó en la recerca del sentit i
l'autenticitat del viure.
Roser,
què podem trobar al teu blog http://pescamots.blogspot.com/?
Ja
fa anys que tinc un bloc molt senzill on comparteixo allò que
escric. A vegades hi penjo textos, o notícies, publicacions... Tot
el vinculat a l'escriptura.
A
partir d’ara, cap on s’encaminen els teus passos en el camp de
l’escriptura?
Fa
temps que tinc ganes d'escriure una altra novel·la; de fet, ja tinc
la història al cap. Però em falta llençar-m'hi i aconseguir trobar
el temps i la inspiració necessàries en el dia a dia i poder ser
prou constant i fidel al llarg del temps. Escriure una novel·la és
apassionant pel fet de crear tot un món, però justament per això,
demana una dedicació i constància que no acabo de trobar. Aquest
premi, però, m'ha animat força, així que no descarto posar-m'hi
aviat. I no deixar d'escriure relats curts, tampoc. Potser massa
reptes per poc temps!
Des
de LA TOSCA li donem l’enhorabona pel premi aconseguit i esperem
poder trobar ben aviat la novel·la a les llibreries.I, sobretot, a
esperar la pròxima...
