Quan el record fa viva l'absència...
Amb agulles a la solapa
i el didal calçat al dit
entre ganxets, botons i cremalleres
ets bell brodat, robust teixit.
Vida senzilla, entre cabdells i
troques,
al compàs d'una màquina de cosir,
dona de Gràcia i de Miracle
la tieta, “les tietes”, a
compartir.
Has sargit cors, tantes vegades!
has trenat lleugeres ales per a volar,
teixint immensos cobrellits de
coloraines
on molts ens hi hem pogut escalfar.
Ara ja reposes, imagino,
en un núvol de llanes de colors.
Però el meu record torna a la galeria
altra vegada
i es queda allà, somrient,
recollint, amb aquell imant que era
una nina,
les agulles que a tu t'anaven caient.
