Els estels van
començar a brillar, en la nit que s'imposava, fins que es va deixar
veure tota la Via Làctia, com un immens camí il·luminat que duia
vers l’infinit.
―És
preciosa. I brilla com si fos d'argent!
―La
vida és
una mica així, no trobes? Un immens camí trenat amb fil de plata,
que ho uneix tot. No vivim pas aïllats, nosaltres. Tots formem part
d’un Tot, de la història, com cada una de les petites estrelles que formen
aquest camí platejat.
Vaig
assentir en silenci. Ell va
continuar.
―I
és aquest
mateix fil platejat que ens ha unit per sempre més amb els qui hem
conegut i hem estimat algun dia, encara que avui ja siguin lluny, i tots aquells que continuarem trobant en el camí. Tot ens uneix d’una
forma especial i única amb els altres. Res seria igual sense ells. I
nosaltres no seriem qui som avui. No oblidis mai això.
