dimecres, 6 de desembre del 2017

COM UN FIL DE PLATA (fragment "El bufó que va haver de marxar de palau")


Els estels van començar a brillar, en la nit que s'imposava, fins que es va deixar veure tota la Via Làctia, com un immens camí il·luminat que duia vers l’infinit.
―És preciosa. I brilla com si fos d'argent!
―La vida és una mica així, no trobes? Un immens camí trenat amb fil de plata, que ho uneix tot. No vivim pas aïllats, nosaltres. Tots formem part d’un Tot, de la història, com cada una de les petites estrelles que formen aquest camí platejat.
Vaig assentir en silenci. Ell va continuar.
―I és aquest mateix fil platejat que ens ha unit per sempre més amb els qui hem conegut i hem estimat algun dia, encara que avui ja siguin lluny, i tots aquells que continuarem trobant en el camí. Tot ens uneix d’una forma especial i única amb els altres. Res seria igual sense ells. I nosaltres no seriem qui som avui. No oblidis mai això.