L'AMOR ÉS DÉU, L'AMANTIS BALLA

 

Ceràmica de Gumersind Gomila

Dins del blanc rodó un pregadéu,

que és l'ou reflex, lluna i estrella

l'Amantis religiosa sens Déu

cerca a una flor, que no és pas bella.

Si en fa dels pètals el seu frec breu,

li en són desig, li en són pregària,

dins un univers, que ja és ben seu,

l'Amor és Déu, l'Amantis balla.

"SOTA L'OMBRA DEL SAÜQUER"

"A aquesta hora no hi ha ningú al cementiri. Millor. Aixís podrem parlar sense que ningú ens destorbi, Elvira. El soroll que fa la cama que arrossego és l'únic que se sent mentres camino. La cama i els verdums, que a aquesta hora ja canten. Encara recordo bé on és la teva tomba. Sé que sóc un beneit, però em pregunto si et farà contenta tornar a vore’m i si els morts hi senten i si poden perdonar. Que és per aixòs que he vingut, saps? Per contar-te el que va passar, i perquè allòs ja em pesa massa, més que aquest gep que carrego a l’esquena des que vai néixer."

I si us ve de gust, podeu adquirir-lo a través del següent enllaç: 

https://www.amazon.es/dp/B08Z3QPNJS?ref_=pe_3052080_397514860

CAPA I DAVANTAL

8 de març, dia internacional de la dona.

Duc el davantal posat,

del color de la magrana.

I vigilo el pollastre.

Faig cuixetes en cassola de pedra.

Escolto el so del fregit

i les narius ja em flairen.

És diumenge i duc davantal,

que avui serem colla a taula!

I mentre vigilo la cassola

llegeixo Emili Teixidor.

I volo amb ell. I aprenc a volar.

I l'univers se'm fa infinit

dins la cuina de casa.

Després escriuré...

I llimaré mot a mot,

allò que sens fer no puc viure.

I, invisible, la capa em voleia

sota el vent de l'extractor.

M'agrada cuinar quan porto la capa.

M'agrada volar quan duc davantal.