EL PANY

Qui pot obrir un pany

tants anys rovellat

per les inclemències?

Qui pot obrir el pany

massa anys custodiat

per serps famolenques?

Qui em pot obrir el pany

que els anys han travat

amb pors i creences?

Qui em vol obrir el pany?

BARCELONA

 

Quan el tren va xiular, va posar la mà dins la butxaca de l'abric. A dins, hi duia la bala amb el cor de tres colors, i un sobre doblegat amb una carta i una adreça de Barcelona. Va acostar la cara a la finestra i el seu alè va entelar el vidre. Premia tan fort la bala que se li clavava al palmell de la mà. L'estació va moure's, lentament, com si algú l'estirés enrere, i son pare va desaparèixer amb l'andana. La mare no hi havia anat, l'havia abraçada a la porta de casa, plorosa, entre geranis vermells. Dios te bendiga, m'hija. El pare li havia dit que a Barcelona ja l'anirien a cercar a l’estació, que treballaria a la casa d'uns senyors, com a minyona, i ella havia sentit que l'ànima se li fonia. Només tenia tretze anys. I marxava de casa amb l'única companyia d'una bala amb el cor de tres colors. El seu petit món, de cop, es va fer immens. Immens i hostil. Va recolzar el cap a la finestra i es va deixar bressolar pel sacseig del tren per oblidar la por. Va tancar els ulls com per amagar els somnis i les llàgrimes. Una vida acabada d'estrenar rodant sobre un camí de ferro i fum que l'allunyava de la misèria però l'empenyia, insalvable, vers un destí de servitud.