"Vaig
decidir fer una passejada pel bosc abans no es fes fosc del tot.
Caminava d'esma pels viaranys del bosc de palmeres. En un moment vaig
desitjar sortir dels camins traçats i, tot i que m'havien dit que no
era gens recomanable, em vaig endinsar en la frondositat del bosc.
Vaig avançar mig a les palpentes fins que, en apartar unes fulles
enormes que em tapaven la visió, em vaig trobar a l'extrem de
l'Oasi, a la franja on la vegetació s'acabava de cop i la sorra
s'ensenyoria del paisatge. Em vaig descalçar i vaig avançar unes
passes desert enllà, fins a la primera duna. La sorra era calenta,
encara. Em vaig estirar sobre l'arena i vaig contemplar els estels
que, lentament, s'encenien com milers de petites lluernes en la
foscor."
Fragment d'El Bufó que va haver de marxar de Palau