Article de Jaume Clarà a la revista La Tosca núm.791 (Moià, març 2020)
"Llegir pot ser una forma humana d'existir i escriure, una manera lliure d'estimar" Ponç Pons
divendres, 20 de març del 2020
divendres, 13 de març del 2020
L'OVELLA
Un
dia, quan vam tornar la ramada, ens faltava una ovella. En Puça la va
trobar al fons del clot amb una pota trencada. Cagumtot,
va maleir l'Andreu quan la va veure margenal avall. L'os li sortia de
la pota, fet estelles, i pertot hi havia sang. Respirava amb un bleix
que pareixia un siulet, tenia el morro espellifat i se li veien les
dents, com si rigués. I l'ovella em va
mirar i el
cor se'm va fer petit. L'Andreu em va dir, aguanta-li fort les potes,
Benet. Va treure el coltell
de
la barjola i jo vaig tancar els ulls ben fort. Vaig sentir com li
clavava, coll endins, i l'ovella feia un parell de batzegades. I quan
vaig obrir els ulls, encara em
mirava però ja no es movia.
L'Andreu va netejar el
coltell
amb l'herba i va dir ara ja és carnada pels llops, marxem. Però jo
no em movia. I em devia veure apenat perquè em va dir, Benet, a
voltes la vida és així, ja no hi havia res a fer per aquesta
bèstia, només li esperava turment. I
aquell dia vaig aprendre que la compassió a vegades és cruel.
dissabte, 7 de març del 2020
PRESENTACIÓ A MALGRAT DE MAR
"I aleshores va tenir una certesa. Ara, les seves mans, en contacte amb l'argila, trobarien el llenguatge per expressar el valor de l'autèntica amistat, la fragilitat de l'amor, la força de la tendresa i el poder de la carícia, que tot ho venç i tot ho pot. I viuria, la resta dels seus dies, amb la certesa que res no havia estat en va".
fragment de "La volada del pinsà"
Agraïda de compartir una estona molt agradable presentant la "La volada del pinsà" a la biblioteca "La cooperativa" de Malgrat de Mar.
Gràcies a tothom per ser-hi i participar d'una manera tan activa.
Gràcies al Jordi Bayarri de la llibreria La Pilona per organitzar l'acte i donar-me aquesta oportunitat.
Gràcies, molt especialment, a l'Anna Pol per una presentació propera i alhora profunda.
Gràcies a la Roser Llobera per haver posar una pinzellada de música amb el seu violí.
I a en Víctor Filella i l'Àlex Llobera per capbussar-nos en la història, a través de la lectura d'uns fragments de la novel·la.
Ha estat un plaer volar, juntament amb el pinsà, fins a les càlides terres de Maresme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)