PELL AMB PELL

 

Quan ta llum se'm fa carícia,

resto nua davant teu.

I en la còmplice abraçada

una llàgrima d'argent.

Pell amb pell,

som lluminosa solitud.

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES... QUAN NOMÉS PLOU SOTA ELS ARBRES

Hi ha un moment, després de la tempesta, que només plou sota els arbres.

L'instant en què el refugi deixa de ser-ho, 

i tot convida a sortir de nou, sota el cel de plom.

Cap aixopluc ens empara per sempre.

I només quan, passat el ruixat, ens atrevim a exposar-nos a la intempèrie de la vida,

descobrim més enllà de la nuvolada un univers que desconeixíem.

És just en aquell moment. Després de la tempesta.

Quan només plou sota els arbres.

SORTIT DE LES CENDRES: VAIXELL PIRATA

Escrit en record de l'incendi que va cremar el 1998 gran part del Bages i el Solsonès. 
Avui en solidaritat a la gent de les terres de l'Ebre.

Busco el vaixell i no el trobo, tot i que sé que el foc no devora pas la pedra. Perquè el meu vaixell era roca, invencible a l'embat de les ones i temporals imaginaris, a l'embranzida dels pirates que ens atacaven dins la boscúria. Pal de pi, emergent d'una esquerda, brandant vela verda de fulla tot l'any. I aquell racó amagat, magatzem de pinyes seques, per quan s'acostava l'enemic. On ets vaixell d'infància, ara? L'incendi et cremà la vela i et robà el mar. Però jo, avui, malgrat la innocència perduda, em resisteixo a creure que tu has naufragat. 

Primer premi

Consorci de normalització lingüística, Manresa, 2015