ROC, EL PINGÜÍ

Dedicat al Roc Blàzquez Fernàndez

En Roc era un pingüí espavilat i curiós que vivia en un racó del Pol nord, entre neu i gel d'un blanc brillant i preciós.

Un dia, en Roc va sentir una balena blava que explicava a un ós polar els seus viatges oceà enllà, on el món, li deia, no era blanc sinó de molts colors. 

En Roc va quedar ben sorprès. I, curiós com era, va decidir marxar del Pol nord a descobrir què eren els colors que pintaven el món.

Camina que caminaràs, en Roc, el pingüí, va arribar a la selva. Allà va quedar meravellat d'aquell bosc immens, ple d'arbres de fulles enormes, totes elles pintades de mil tons de color verd. S'hi hauria quedat a viure, però estava massa acostumat al silenci del Pol i a la selva els animals que hi vivien feien molt de xivarri! 

Així que va decidir continuar el seu viatge a la recerca de més colors.

I va arribar a un mar que era ben diferent del que ell coneixia. Tenia les aigües de tots els blaus més bonics i, entre les ones calmades, en Roc va poder nedar i deixar-se acaronar per les mil tonalitats blavoses.

Però un pingüí no pot viure en aigües tan càlides, així que, un cop reposat, va continuar el seu viatge

l camí feia molta pujada, però en Roc era molt valent i no va defallir fins a arribar a dalt de tot del cràter del volcà. Quan va mirar a dins, el cor li va fer un salt. Era com un mar vermell i espès, que bullia i treia fum. La lava, d'un roig intens, formava rius que s'escorrien muntanya avall i dibuixaven camins ataronjats entre les roques.Però allà dalt, la calor era tan insuportable que en Roc va haver de marxar a corre-cuita!

Va arribar al desert. Cansat de tant caminar, va seure damunt la sorra i va contemplar aquell paisatge tan groc i tan llis. Va intentar patinar baixant per una duna, com ho feia sobre la neu, però les potetes se li van enfonsar en la sorra càlida. Una llàgrima d'enyorança li va mullar el bec; trobava a faltar els seus amics i les nits gelades del pol! Així que va decidir emprendre el camí de tornada.

Quan va arribar tots els pingüins volien que els expliqués coses del seu viatge i ell se sentia feliç. Però quan el van deixar sol en Roc es va sentir trist. Havia tornat sense el munt de colors que havia conegut. Si almenys se n'hagués pogut emportar un polsim de cada un...

Va agafar una bola de neu i, capmoix, va observar-la, enyorat. Aleshores, un raig de sol la va il·luminar de ple i en Roc va veure, reflectit en la seva blancor, tots els colors que havia conegut. I aleshores va comprendre el secret més ben guardat: darrere el blanc més pur, s'hi amaguen tots els colors del món!

I a partir d'aquell dia, quan mirava aquell paisatge tan blanc, se sentia el pingüí més feliç i afortunat de la terra perquè sabia que, cada matí, els mils colors del món li somreien amagats.

Conte: Roser Blàzquez

Il·lustracions: Marta Blàzquez

Titella: Aitor Alkorta (Halabazan)

EL BUFÓ QUE VA HAVER DE MARXAR DE PALAU... I VA PASSAR PER L'ESCOLA PIA

Article a la revista La Tosca, núm 778 (juliol-agost 2018) 
Isabel Serra i Núria Trullà, mestres de l'Escola Pia de Moià

"Aquest curs, arran de la publicació del llibre El bufó que va haver de marxar de Palau, escrit per la moianesa Roser Blàzquez i gràcies al fet que a l'escola hi ha dues mestres que tenen el màster en Ecologia emocional, es va fer un treball més exhaustiu amb el grup de sisè de primària"

"El bufó que va haver de marxar de Palau és un conte que ens narra la història d'un bufó que pateix una situació a palau que fa que decideixi marxar i sortir a la recerca de noves oportunitats. En el seu camí troba un seguit de personatges de diferents tarannàs dels quals treu petites lliçons de vida. Tot plegat el porta a establir un diàleg amb ell mateix que l'ajudarà en la seva maduració i equilibri personal, font de saviesa".

"El projecte consisteix a aplicar i realitzar activitats sobre diferents metàfores i conceptes d'ecologia emocional a partir de la lectura dels diferents capítols del llibre i treballar els aspectes més importants: la paciència, l'empatia, l'escola activa, el crear vs el destruir, la zona de confort, el saber ser i saber estar..."

"Aquest treball no és un treball a gran escala però és una gran feina amb un petit grup de persones que comptem que tindrà els seus efectes i ens agradaria pensar que els serà d'utilitat en el seu recorregut per la vida"

"Volem agrair a en Raül Benéitez, mestre de l'escola de música, la seva inestimable col·laboració en la composició de cançons que acompanyaran tot aquest projecte de cara el futur"

(fragments extrets de l'article)

BLAU BRESSOL

imatge Oriol Blàzquez

Per bressol t'espera el blau,

i la carícia rodona

feta panxa, sal i sorra,

anhelant ta pell suau.

Cada onada és bategada

i l'estiu es fa abraçada,

ventijol o marinada,

és per tu bressol de blaus.