Dedicat a la Isabel, la Rosa i la Lurdes,
personatges que tot just prenen vida,
i ja em deixen ser part de la seva història.
M'endinso en un món inabastable,
en un temps de fred i de tristor,
i em deixo portar, com un captaire,
de la mà d'aquells éssers que viuen
només dintre meu, per uns instants.
Teclejo constant per dar-los vida,
i res del que els passa m'és aliè,
pateixo cada gest del seu malviure.
I alhora hi jugo, els donc i els prenc.
Com es pot ser un déu i un captaire?
Misteris de la creativitat.
Fito l'horitzo... ja res m'atura.
