A cop de sol i tramuntana,
enfonsa arrels en el granit,
clamen al cel ses belles pales
Menorca al cor de fruit diví.
Del salobre en faig dolça besada,
del reflex de sol, fanal de mar.
Cloc les parpelles, flairo l'oratge...
Menorca polida em roba el cor!
Vinc a tu, assedegada
de bellesa i de quietud
i em fas l'ullet, fusta d'ullastre,
preciós instant ja retingut.
Perfumat d'espígol que planten ses fietes,
collim el raïm que els ocells han deixat,
la figuera, malalta, llueix verdes figues,
les tortugues ja crien devers un forat.
Que de la pedra seca en faig gosadia
per entonar un himne tan blanc de per tot,
una cançó d'ullastres i figueres seques
per aquest immens món del petit cabanó.
