 |
| Fotografia de Lionel Itié |
La pell. Resseca pel temps.
Els anys passen factura...
Un dit ressegueix les arrugues,
profundes algunes,
com tatuatges insistents.
Però, enmig de la carícia,
el capciró comprèn.
S'atura un instant i, lentament,
reprèn la pell cansada.
Com si llegís braille,
la dermis es fa llibre obert,
pàgina de fets i de vida.
Noms, mots que han ferit,
ressons de joia i alegria.
Camins, valors, amors i mentides.
Arribades i partides.
I el dit ressegueix, ara tendrament,
i es perfila orgullòs d'aquesta pell,
tan seca i tan pansida,
però mai abans potser llegida
com a mapa de tresors vivents.
