Dedicat al Roc Blàzquez Fernàndez
En
Roc era un pingüí espavilat i curiós que vivia en un racó del Pol
nord, entre neu i gel d'un blanc brillant i preciós.
Un dia, en Roc va
sentir una balena blava que explicava a un ós polar els seus viatges
oceà enllà, on el món, li deia, no era blanc sinó de molts
colors.
En Roc va quedar ben sorprès. I, curiós com era, va decidir
marxar del Pol nord a descobrir què eren els colors que pintaven el
món.
Camina
que caminaràs, en Roc, el pingüí, va arribar a la selva. Allà va
quedar meravellat d'aquell bosc immens, ple d'arbres de fulles
enormes, totes elles pintades de mil tons de color verd. S'hi
hauria quedat a viure, però estava massa acostumat al silenci del
Pol i a la selva els animals que hi vivien feien molt de xivarri!
Així que va decidir continuar el seu viatge a la recerca de més
colors.
I
va arribar a un mar que era ben diferent del que ell coneixia. Tenia
les aigües de tots els blaus més bonics i, entre les ones calmades,
en Roc va poder nedar i deixar-se acaronar per les mil tonalitats
blavoses.
Però
un pingüí no pot viure en aigües tan càlides, així que, un cop
reposat, va continuar el seu viatge
l
camí feia molta pujada, però en Roc era molt valent i no va
defallir fins a arribar a dalt de tot del cràter del volcà. Quan va
mirar a dins, el cor li va fer un salt. Era com un mar vermell i
espès, que bullia i treia fum. La lava, d'un roig intens, formava
rius que s'escorrien muntanya avall i dibuixaven camins ataronjats
entre les roques.Però
allà dalt, la calor era tan insuportable que en Roc va haver de
marxar a corre-cuita!
Va arribar al desert. Cansat de tant caminar, va seure damunt la
sorra i va contemplar aquell paisatge tan groc i tan llis. Va
intentar patinar baixant per una duna, com ho feia sobre la neu, però
les potetes se li van enfonsar en la sorra càlida. Una
llàgrima d'enyorança li va mullar el bec; trobava a faltar els seus
amics i les nits gelades del pol! Així que va decidir emprendre el
camí de tornada.
Quan va arribar tots
els pingüins volien que els expliqués coses del seu viatge i ell se
sentia feliç. Però quan el van deixar sol en Roc es va sentir
trist. Havia tornat sense el munt de colors que havia conegut. Si
almenys se n'hagués pogut emportar un polsim de cada un...
Va agafar una bola de
neu i, capmoix, va observar-la, enyorat. Aleshores, un raig de sol la
va il·luminar de ple i en Roc va veure, reflectit en la seva
blancor, tots els colors que havia conegut. I
aleshores va comprendre el secret més ben guardat: darrere
el
blanc
més
pur,
s'hi
amaguen
tots
els
colors
del
món!
I a partir d'aquell
dia, quan mirava aquell paisatge tan blanc, se sentia el pingüí més
feliç i afortunat de la terra perquè sabia que, cada matí, els
mils colors del món li somreien amagats.
Il·lustracions: Marta Blàzquez
Titella: Aitor Alkorta (Halabazan)
