Hi
ha secrets que cal que morin amb tu. Resten en la memòria com un
tatuatge que es resisteix a l'oblid. I, a voltes, la
solitud del recordar es fa llosa i pesa damunt del cap en un
malviure, una ombra de remordiment constant que ja no puc evitar. Com
si el rellotge del pensament s'hagués encallat en aquell racó de la
història. La vida et va vivint, els anys passen, però la memòria
ha quedat atrapada en aquell instant precís, presonera d'un temps
fet silenci. Sense saber-ho, et converteixes en el miserable
presoner d'aquell fet inconfessable, i preferiries haver perdut el
seny, però no t'és concedit aquest desig. I aprens a malviure amb el
secret que et consumeix per dins. I et fas vell. l el remordiment pesa
massa i voldries deixar-lo anar, ni que fos amb el darrer alè, que mai arriba.
