Hi
ha un moment, després de la tempesta, que només plou sota els
arbres. L'instant
en
què
el
refugi deixa de ser-ho, i tot convida a sortir, de nou, sota el cel
de plom. Cap aixopluc ens empara per sempre.
I només
quan, passat el ruixat, ens atrevim a exposar-nos a la intempèrie de
la vida, que descobrim, més enllà de la nuvolada, un univers
que desconeixíem. És
en aquell moment,
després
de la tempesta. Quan només plou sota els arbres.
