Petit conte dedicat als nens i nenes de Sensibilització de l'Escola de Música d'Artés per al seu concert de Nadal.
Vet
aquí que una vegada, enllà del cel, hi vivia un petit estel.
El
petit estel era molt i molt vergonyós i, sempre que podia, s'amagava
darrera els núvols perquè ningú el veiés.
Dalt
del cel hi ha un estel,
està
trist,
porta
un vel.
Treu-te’l,
treu-te’l sense por,
no
et durem gens de carbó!
Ja
ho voldria ja,
però
jo em vull amagar...
Una nit, l'Arbre de Nadal se'l va mirar amb les seves branques verdes
i frondoses. Era un arbre alt com un sant Pau, on els ocells hi feien
niu, abrigant-se del fred de la nit.
―
Per què t'amagues petit
estel darrera d'un vel?
―
Jo sóc poruc de mena, no sóc pas tan fort com tu,
i quan em vols mirar, tot jo em poso a tremolar!
I
el petit estel poruc va començar a tremolar i a tremolar tant, que
va deixar anar una pols d'estrelles, com si fos purpurina platejada,
sobre l'Arbre de Nadal.
Al
cap d'una estona va passar el pare Noël amb el seu trineu carregat
de joguines. Lo, lo, lo... cantava la cançó, feliç de poder
repartir regals i alegria a tots els nens i nenes.
Quan va veure el
petit estel li va dir:
―
Per què t'amagues petit estel darrera d'un vel?
―
És que sóc tan vergonyós... tocaria sempre el dos!
I quan em mira la gent, marxaria tot corrent.
El
pare Noël va somriure.
―
Ai, petit estel que s'amaga rere un vel,
aquesta nit tan bonica, atreveix-te a treu el nas
i t'espera una sorpresa que mai més oblidaràs!
I
va continuar el seu camí, perquè encara tenia molta feina aquella
nit.
El
petit estel va quedar ben pensatiu: treure el nas de darrera el vel
de núvols? Quina por! Quina vergonya! Però el pare Noël li havia
dit que tindria una sorpresa...
Molt
a poc a poc es va atrevir a treure primer un ull, després l'altre,
el nas, una punxa i una altra... fins que va quedar ben bé davant
dels núvols. I aleshores va mirar avall. Quina sorpresa! Amb la seva
llum brillant il·luminava aquella nit de Nadal i tot el món era ara
ple de vida i de colors!
El
petit estel va quedar meravellat. Quin Nadal més bonic il·luminat
ara amb la seva llum d'estrella! L'Arbre de Nadal brillava
intensament, i els cascavells del trineu del pare Noël dringaven al
so de la seva cançó. Mentre que allà baix, a l'establia, un petit
infant naixia envoltat de vida i de color.
Dalt
del cel hi ha un estel,
està
content,
ara
juga amb el vent.
Brilla
i brilla sense por,
pintant
el món de color.
Petit
estel de Nadal,
la
teva llum és un regal!
BON NADAL!
BON NADAL!
