Pesco mots sota l'escuma del meu mar,
on petxines, per obrir encara,
tresoren perles sota ones rebels.
Pesco mots ben avall en la terra.
Arrels que avancen assedegades
anhelant l'aigua fresca del subsòl.
Pesco mots en el rostoll, l'espiga,
en el vent, dintre el bosc i els espirals
del creixent lletós de lluna plena.
M'endinso en un mar de dubtes i oblits,
tossuda recerca d'aquella veu
que se m'esmuny com peixet platejat,
dins la blava immensitat d'escriure.
I, encara avui, deleixo i pesco mots...