Com el Bufó que va haver de marxar de Palau, em preparo el sarró per a continuar la ruta aquest nou any que tot just estrenem.
(Fragment El Bufó que va haver de marxar de Palau)
"―Bon
dia. Estic preparant un elixir perquè us l'emporteu.
―Ui!
Espero
que tingui menys efectes secundaris que el darrer xarop que em vau
donar!
Ella
va riure.
―És
un remei que us farà bé al llarg de tota la vida. És Essència de
Record. Només prenent-ne una gota cada lluna plena farà que no
oblideu mai l’experiència que heu viscut al llarg del camí.
Sovint la vida ens porta per molts camins i dreceres i el cor de
l’home tendeix a viure el present i oblidar allò que ha viscut
anteriorment. Una gota d'Essència de Record de tant en tant us
permetrà no oblidar.
―Jo
no us podré oblidar mai!
―Preneu
també
aquest calçat ―eren
unes sandàlies trenades amb fibra de cactus i sola de pell de cabra
―.
Són
les Sandàlies de la Fidelitat, les que us ajudaran a caminar per la
senda adequada, sempre fidel al camí que vós mateix haureu
escollit. Ja sabreu el moment just en què us les haureu de calçar.
Ens van abraçar. I, en aquell moment, vaig dubtar de si feia bé de
marxar.
―No
es pot retenir el vent ―va repetir-me a cau d'orella com si
endevinés els meus pensaments―. Si no, deixa de ser vent".