Una
gota, tota sola, tem que l'assequi el sol
però
moltes, desperten la força incalculable de les ones.
I
la petita guspira, que fàcilment se l'emporta el vent,
sap
que, unida, conté l'escalf de la foguera que crema.
L'arbre
aïllat resta a mercè de la tempesta,
tanmateix,
si amb altres entrellaça ses branques,
esdevé
un bosc sencer i robust, que protegeix.
Potser
avui tinc por de la pròpia feblesa
però, unida a la meva gent,
m'encomano
de la valentia, la dignitat i l'orgull de ser poble.
Perquè
junts som la força de l'onada,
som
caliu de la foguera,
som
boscatge que empara.
Som
poble que avança. Poble de castellers.
I, fent pinya, ho podem tot.