dilluns, 31 d’agost del 2015

Microrelats per a la Igualtat

Matadepera 2015



PRESONERS



Ella somniava ser astronauta per anar a la lluna. 
La van convèncer que els somnis són això, només somnis, 
i li van ensenyar a brodar estrelles de fil daurat al cobrellit. 
Ell ho tenia decidit, seria ballarí de dansa clàssica; 
però a casa li van treure aquella bogeria del cap. 
Ara és un advocat implacable, 
amb un sou i un nivell de vida més que respectable.

Microrelat finalista. Categoria B

a

diumenge, 30 d’agost del 2015



INVISIBLE



No recorda quin nom li van posar quan la van batejar, al batey tothom li ha dit sempre la Negra. S'ha aixecat a l'alba, com cada dia. Ara ja no treballa al cañaveral, és vella i té el cos encorbat com les branques d'un flamboyán. Però encara té esma de fer un parell de viatges a la font amb la garrafa de plàstic. Tota la vida ho ha fet, ja hi està avesada. Mentre la garrafa s'omple, mira per sobre el mar de canya de sucre. Enllà, a la capital, amb la prima Gladis hi té la néta ara, que ja ha començat a estudiar al Liceo. No ho diu, però la troba molt a faltar. L'ha criada des de menuda, d'ençà que sa mare va fugir a Nueva Yol amb aquell home. Fa anys que no sap res de la Niña i una ombra li enfosqueix la mirada, pateix per ella. Però al menys tants anys netejant canya i preparant guarapo li ha permès fer un raconet per pagar el viatge de la néta a la capital. Ara se sent molt sola, però no vol que la nena visqui la mateixa vida que ella al batey. Carrega la garrafa amb les mans calloses i, arrossegant els peus descalços sobre el terra polsós, s'encamina cap a casa. Com cada matí farà foc a terra, colarà café de maní amb una llauna buida i en durà al pobre Pocho que ha agafat les febres de tant treballar. Després seurà a l'ombra del mango veient els homes tornant de la zafra i deixant escórrer la poca vida que li queda. Una vida invisible al servei d'un món invisible.

Relat finalista

a