Qui roda el món i torna al born
porta una estrella a ses entranyes,
rosa de vent i de país.
De Montserrat als Bastiments,
del Matagalls al Pedraforca,
Turó de l'Home i gran Puigmal,
mon cor batega als quatre vents
pel meu país, que és pura roca,
roda de cims que és born i és món.
He enyorat tant el saüquer tots aquests anys! Quan sota l’ombra tu sargies la roba amb la Tineta. I en Puça hi jeia a l’estiu. I quan floria, tu em demanaves que recollís les flors en una senalla, i en feies xarop per quan la tos ens agafava el pit. I ens contaves que el saüquer tenia poders màgics i que protegia la casa dels mals esperits. I un dia l’Andreu em va fer un bufador amb una branca tendre de saüc. En va buidar el cor i a dins li posàvem lledons i bufàvem fort a vore qui arribava més lluny. I sempre guanyava ell. I quan jo me’n queixava, ell reia per sota el nas i em contava que aixòs era perquè, a dins del branquilló, hi vivia la petita fada del saüc que s’havia enamorat d’ell, pobre pastor, i que li dava fortuna.
(fragment)